Aquest matí Mundo Deportivo ho publicava en les seves pàgines dedicades al futbol territorial. Juan Moscoso serà l'entrenador del primer equip del CE Mataró per a la propera temporada 2011-2012. La notícia arriba en un moment en què molts desconfiàvem -motius no en faltaven- sobre la posibilitat que l'equip groc-i-negre fos una realitat després que aquest es retirés, el mes de gener passat, de la competició de Territorial Preferent. Durant mig any llarg, que es diu de pressa, ben poc per no dir res s'ha sabut de l'entitat mataronina. Els senyals d'alarma van saltar ara fa un parell de setmanes quan el seu president , Lluís Sardà, va anunciar que es desvinculava del club. Fòrmula ben curiosa aquesta, de desvincular-se quan el més apropiat és dimitir o com a molt, tenint en compte que el CE Mataró és una SAE, vendre el paquet majoritari d'accions, que l'empresari barceloní, teòricament posseia. I dic teòricament perquè si alguna cosa ha caracteritzat la gestió del club en els últims anys ha estat la manca de transparència informartiva i més encara, l'absència total i absoluta d'un mínim de pedagogia de cara a l'aficionat. Pedagogia totalment necessària en una entitat que porta el nom de la ciutat com, repetidament, i com si d'un mantra avorrit i pueril s'han encarregat de repetir els dirigents groc-i-negres. Tot plegat fa que ara no se sàpiga, amb certesa, qui realment porta el timó del club. Paco Gonzalo, en la seva condició d'anterior president? o bé aquesta mena de gabinet de crisi format per Marcial Serrano, Gerard Floriach i Jordi Pi, com afirma el rotatiu barceloní? Sigui com sigui el fitxatge de Juan Moscoso representa una aposta per la gent jove i de casa. Segur. L'entrenador de Cardona ja ho va demostrar en la seva anterior etapa al club (1990-1993) quan va fornir un equip al voltant d'un grup de jugadors, la majoria provinents del Juventus, com Roland Ledo, Agustí Lladó, Xavier Galceran o Roc Canals, que si d'alguna cosa anaven sobrats, era de joventut i d'il·lusió. Moscoso però va fer més coses. A banda d'acabar amb sis anys d'ostracisme (1986-1992) a la Primera Regional, va ser el descobridor d'un jugador que després ha tingut una llarga i profitosa carrera professional, com és Albert Càmara. L'ascens a Preferent aconsegui tel 1992, va ser el primer impuls d'una trajectòria que culminaria, l'any 2000, amb el memorable ascens a Segona Divisió B. Tant de bo, vint anys després, la història es torni a repetir.
